diumenge, 21 de setembre del 2014

VET AQUÍ S'HA FÓS. Projecte final d'enquadernació artística


VET AQUÍ S'HA FÓS
PROJECTE FINAL ACABAT
 






MEMÒRIA I PROCÉS


“-Quant me’n demanaríeu, d’aquest llibre?
El botiguer, des del fons de la botiga,
em va mirar pel damunt d’unes ulleres
que li ballaven al capdavall del nas.
I en lloc de dir-me”tant”, em va demanar:
-Que hi veieu molta lletra, potser?
La pregunta em va agafar de sorpresa
i vaig contestar d’esma:
-Home…La lletra que hi sol haver en un llibre…”

La guia fantàstica. Joles Sennell



La inspiració per fer el meu projecte final d’enquadernació va ser La guia fantàstica de Joles Sennell, una obra juvenil que havia llegit de petita a l’escola i que m’havia enamorat. Una obra que narra les aventures d’un llibre en blanc, bé no exactament sense text sinó que a les seves pàgines hi apareix el text que imagina la gent. Així que si teniu imaginació, el vostre text, les vostres històries més o menys fantàstiques apareixerien a les seves pàgines! 


Així va ser com vaig trobar el concepte del meu projecte: un llibre en blanc que només té algunes frases de connexió del que sería la història d’un personatge d’un conte.

Un llibre amb tapes de pergamí amb una decoració abstracte que parteix de la imaginació i la sinuositat per evocar el que podem trobar a dins.

Unes guardes desiguals, que juguen amb el color, amb la transparència del paper, que es contraposen en les formes i la tonalitat (una més orgànica, càlida i l’altra més geomètrica i freda), tot deixant pas a les fulles de respecte que parteixen d’unes tonalitats semblants, jugant amb la sobreposició, l’asimetria i també la translucidesa.

A l’interior hi ha set frases o paraules, realitzades tipogràficament, disposades separadament, que apareixen i desapareixen a través de la diafanitat del paper i de l’acció de passar pàgina del lector.

I l’estoix que cobreix el llibre és una expansió de les guardes del llibre, amb un tancador amb forma de ploma, que evoca l’Alicorn (l’escriptor del llibre protagonista de La guia fantàstica), i unes cintes de color que són com una explosió d’imaginació. També conté el títol del llibre que apareix, com per art de màgia, quan les tapes de l’estoix són travessades per la llum. Vet aquí s’ha fós, la conjunció de dues frases, d’inici i final de conte.

Espero que hi trobeu el vostre conte o la vostra història fantàstica! Que camineu entre lletres i paraules…


EL LLIBRE

Proves amb el pergamí
Per començar vaig estar fent proves amb el pergamí: amb relleus, gofrats, pintant i dibuixant tant damunt del pergamí com per sota (damunt del suport).


Collage amb el paper japonès
Després vaig fer proves amb el paper japonès: arrugant, fent collage, pintant-hi al damunt amb aquarel·la i acrílic, estampant amb reserves de paper, etc.
També vaig fer proves amb paper de seda i paper kraft.


Premaqueta amb les frases
A continuació vaig fer-me una premaqueta amb les frases que hi hauria dins del llibre. Per saber on havia de col·locar cada frase. El lliber tindria 12 quadernets de 4 fulles o plecs.

Tipografia
La part de tipografia la vaig fer al taller de gravat, utilitzant les tipos de la Bodoni Fina de cos 20 per les frases i la de cos 16 per fer la justificació. Vaig fer servir una tinta negra litogràfica i vaig estampar amb la premsa de proves, sobre fulles de paper Sumi-e Hahnemühle.

Primer muntava les tipos amb el componedor i amb l'interlineat que em convenia. Només havia de fer una frase, així que només em servia per poder aguantar bé les tipos.

Després ho posava a la premsa de proves, tot posant-ho ben centrat, ho ajustava tot bé ben apretat d'un costat i de l'altre, per fer prou pressió tan verticalment com horitzontalment, perquè les tipos no es moguéssin. I mirava que el text estigués ben col·locat, i que cada tipo o lletra estigués al mateix nivell (que no sobresurtis una més que l'altra).

Entintava la frase amb l'ajuda d'un rodet, i feia la primera prova tot fent passar el rodet de la premsa de proves per damunt del paper situat damunt de les tipos entintades. I quan ja veia que sortia prou bé, fent proves amb trossos del paper que havia d'utilitzar, llavors ja agafava la fulla definitiva. Sempre vigilant de col·locar-la al lloc que tocava, ja que cada frase tenia una situació diferent. Es tractava de set frases distribuïdes pels dotze quadernets, més o menys en posicions diferents (més amunt més avall, darrera la pàgina, davant, al primer plec, a l’últim, etc).

Les fulles de respecte
Per fer les fulles de respecte vaig escollir papers vegetals de diferents colors: diferents blaus, un vermell, un verd, un taronja...I vaig fer com un quadernet amb aquestes fulles, que vaig retallar amb diferents amplades, i seguint una asimetria entre un grup i l’altre.
Després els vaig encolar amb la percalina al primer i l’últim quadernet.
Com el paper vegetal s’arrugava molt amb la humitat, vaig haver de deixar immediatament cada grup, de fulles de respecte, sota pes fins l’endemà.

Cosir
Vaig acabar de preparar el cos de cada llibre, afegint-hi la falsa guarda. I vaig cosir els dos llibres, i un tercer que vaig muntar amb les pàgines sobrants de l’estampació tipogràfica, que volia utilitzar més tard per fer proves de la capçada.

 
Preparar els cartrons de les tapes
Les tapes havien de ser com en el cas de l’enquadernació de tapa muntada però amb un cartró més del nº6.

Risclar
Vaig risclar els nervis.

Encolar el llom
Vaig encolar el llom dels tres llibres, tres vegades amb cola mitja cada deu minuts. I els vaig deixar sota pes una nit.

Arrodonir
L’endemà vaig arrodonir el llom de cada llibre. Després de tallar amb la guillotina el tall.

Fer el queix
Després vaig tallar amb la guillotina el cap i el peu, i vaig fer el queix.

Preparar les tapes
Vaig retallar les tapes a la mida i les vaig rebaixar.

Capçada
Per fer la capçada vaig començar fent proves amb un altre llibre i també amb el tercer que tenia cosit amb els sobrants. Vaig escollir finalment fer una capçada d’una sola ànima, ja que el llibre tampoc era molt gros i la cella no era molt ample. Vaig agafar un fil de seda d’un to blanc trencat tirant a beig (semblant al to del pergamí) i el vaig combinar amb puntades asimètriques de diferents tons. Volia fer com un lleuger esquitxat de colors sobre un to predominant. I cada capçada, tan la del peu com la del cap, són diferents i no tenen els mateixos tons.

Enganxar les tapes
Un cop acabades les capçades, ben fixades i retallades, vaig col·locar les tapes a cada llibre, vaig encolar els nervis amb l’engrut, tot procurant fer un bon ventall amb el mínim de gruix possible del cànem. I ho vaig deixar a la premsa una nit.
Vaig retirar el paper de diari de damunt els nervis, i vaig netejar les restes de paper amb l’ajuda del paper de vidre.


Fer les gràcies
Vaig afegir-li un cartró del nº6 sota les tapes (de la mida del cos). I vaig fer-li les gràcies amb el cúter.

Fer el llom
Vaig cobrir el llom amb la percalina i les tres capes de paper kraft.
Vaig agafar la mida del llom i vaig retallar un primer cartró de la mida del llom amb el del 6. El vaig arrodonir i vaig agafar la segona mesura del llom fins a l’inici de les tapes, i vaig retallar un segon llom amb el cartró del 6 també. Els vaig encolar, els vaig donar un cop de premsa i després vaig començar a arrodonir el llom amb l’ajuda d’un pal d’escombra i la plegadora.

Un cop ben arrodonit, vaig doblegar els laterals del llom cap endins amb l’ajuda de la plegadora i el canto d’una taula, i vaig encolar-lo amb cola espesa (tot deixant un marge sense encolar) i el vaig col·locar al llibre. El vaig mig embolicar amb el paper de diari, tensant bé i el vaig deixar sota pes fins l’endemà.


Cobrir de blanc
Un cop muntat el llibre, com l’havia de treballar amb el pergamí, el vaig cobrir de blanc. Amb un paper setinat.

Col·locant els cartrons per fer palanca
A continuació vaig posar dos cartrons del 6 per fer palanca al llom, ja que el pergamí tiva molt i es necessita reforçar aquesta part per donar espai al llom.

Decorar amb llapis de colors
Un cop sec el cobriment, em vaig disposar a decorar el llibre. A fer tot el disseny abstracte que tenia pensat. Ho vaig fer amb llapis de colors. I li vaig enganxar els dos fils de cotó blanc, un a la portada i l’altre a la contra.

 

Preparar cartrons  amb paper blanc
per cobrir després de posar el pergamí
Tot seguit vaig preparar els cartrons del 18 per a l’hora d’embolcallar el llibre amb la vena, poder tensar i apretar bé les tapes perquè el llibre agafés la bona forma (un cop cobert amb el pergamí).
Vaig cobrir un parell de cartrons del 18 més grans que el llibre amb paper blanc, vaig agafar la mida del llom fins al final de les tapes (amplada), i vaig fer un tall amb el cúter per tal de poder doblegar el que queda del cartró tot fent una espècie de “L”, que cobriria la resta de les tapes a l’hora d’envenar-lo.



Cobrir amb pergamí
Vaig tallar el pergamí a la mida que necessitava, li vaig posar engrut per la part interna i el vaig doblegar sobre si mateix, mirant que les parts engrutades es toquéssin. Tot això treballant sempre damunt dun paper blanc. Llavors vaig començar a humitejar el pergamí amb l’ajuda d’una esponja. Durant un quart d’hora o més, fins que el pergamí va agafar una consistència tova i maleable.
Quan ja estava prou humit i tou, vaig desplegar el pergamí, vaig retirar l’excés d’engrut i vaig escampar bé la resta. I ja el vaig posar damunt del llibre, que estava damunt de la taula aguantat sobre les tapes i amb el llom mirant cap amunt.
Primer vaig col·locar-lo sobre el llom, sense desplegar-lo del tot. Vaig tivar fort el pergamí amb el palmell de la mà cap avall, cap a les tapes, i quan ja estava prou tivat, i enganxat al llom, vaig acabar de posar la resta, tot cobrint les tapes. Vaig posar el llibre entre paper blanc i sota premsa uns vint minuts.
Passat aquests minuts el vaig treure de la premsa i vaig acabar de cobrir els laterals, primer els llargs, tot introduïnt-hi el pergamí i el retall de paper blanc, que havíem posat, sempre apretant bé i procurant que no quedéssin gruixs ni arrugues. Després vaig fer els curts i finalment les cantonades, com quan treballem amb la pell, amb l’ajuda de la plegadora i retallant els sobrants amb les tisores.
Un cop acabat, li vaig fer les gràcies amb l’ajuda d’un cordill blanc i la plegadora, li vaig deixar el cordill lligat, li vaig posar els cartrons amb forma de “L”, des del llom cap enfora, i ho vaig cobrir amb la vena, tensant al màxim i mirant de no deixar marques possibles. El vaig posar entre fustes i el vaig deixar sota premsa una nit.
 

Posar alces
L’endemà ja li vaig posar les alces.
Primer vaig treure les restes de cartró enganxades al pergamí. Vaig marcar la zona on anirien les alces amb l’escaire i el regle, retallant amb compte amb el cúter vaig treure el material sobrant i vaig col·locar una primera alça amb engrut i paper kraft.
Després li vaig afegir un parell d’alces més amb paper blanc, per acabar d’anivellar i obtenir una superfície el més blanca possible.

Preparar guardes arrugades
Acte seguit vaig estar preparant les guardes. Primer les vaig laminar, però només una part, ja que volia que l’altra quedés només amb el paper japonès, sense el blanc del paper Torreón. I vaig utilitzar l’ UKIYO2.
Una la vaig arrugar abans de laminar-la, més per la part que havia d’anar laminada. L’endemà vaig pintar l’arrugada amb tons ataronjats i groguencs, resaltant les arrugues, i l’altra la vaig estampar amb tons blaus i verdosos, utilitzant un tros de paper per fer reserves, tot creant taques que se sobreposaven les unes damunt de les altres.
 

Col·locar les guardes
Un cop seques, finalment vaig col·locar-les, després de retallar a la mida la part que havia d’estar a la tapa. Ho vaig enganxar, ho vaig deixar sota pes una estona i després vaig acabar d’enganxar la resta de guarda, però només el petit marge, que havia de quedar enganxat a la percalina i uns milímetres de la primera fulla de respecte. Havia d’anar amb compte de no encolar massa el paper vegetal, per no crear possibles arrugues.
Llavors vaig posar-hi uns acetats al mig de les guardes, li vaig donar un cop de premsa i ho vaig deixar sota pes una nit.
L’endemà vaig acabar de retallar les guardes a la mida del cos. La dels ataronjats la vaig retallar un centímetre més, per la zona del tall, per guardar una asimetria.

L'ESTOIX

Agafar les mides  de l’estoix i retallar les peces
Un cop acabat el llibre vaig agafar les mides de l’estoix, per poder tallar les tapes i els laterals.
Vaig retallar cada part, sense oblidar-me de retallar la zona on havia d’entrar la segona tapa, als laterals curts.

Retallar les lletres amb la Silouette
Com havia de retallar unes lletres ben netes, ho vaig fer amb la màquina Silouette de classe. Vaig utilitzar un cartró de caixes de cereals.
Un cop a casa, vaig acabar de retallar algunes lletres que no s’havien acabat de retallar bé.


Fer les finestres de cada tapa
Vaig fer la finestra de cada tapa i vaig encolar-hi el cartró amb les lletres retallades. Ho vaig deixar sota pes. L’endemà vaig cobrir-ho amb paper blanc, per la zona del cartró de les lletres i ho vaig deixar un altre cop sota pes.
El dia següent vaig acabar d’enganxar les parts de les lletres que em faltaven, aprofitant el paper blanc que em feia de suport

 Muntar la safata i cobrirla
Mentre s’assecaba una cosa o altra, vaig muntar la safata. Pimer enganxant-hi els cartrons dels laterals, després cobrint els laterals i la base amb paper blanc i seguidament (un cop sec) amb el paper japonès blanquinós (MATSURI2).
Ho vaig deixar sota pes i l’endemà vaig fer-hi el tall per posar-hi la cinta blanca.
En el cas del cobriment de la safata, vaig desestimar una idea que vaig tenir de preparar un paper japonès amb un estampat fet a partir de fils de colors enganxats. El vaig preparar, però no em va quedar com jo volia, així que me’l vaig guardar per una altra ocasió.

Preparar el cobriment exterior
Vaig preparar el cobriment de fora, arrugant una part i laminant tot el paper japonès UKIYO2 amb paper torreón.
L’endemà el vaig pintar amb la mateixa tècnica de les guardes, partint del centre del suport i mesclant una mica els dos estils.



Fer el botó en forma de ploma
Com a tancall de l’estoix volia posar un botó en forma de ploma, per evocar l’Alicorn (l’autor del llibre màgic). El vaig fer amb dues capes de cartró del sis, retallant-hi les formes en un i ho vaig cobrir amb dues capes de paper japonès del blanc. I per poder-lo “cosir”, a l’estoix, li vaig fer dos forats per on hi vaig passar una tira de pergamí.


Cobrir
A l’hora de cobrir l’estoix, primer vaig agafar bé les mides i vaig fer una prova amb els materials, per veure quan havia de deixar de canal per poder doblegar cada tapa, etc. Em vaig marcar on anava cada element, vaig encolar primer les tapes i els laterals llargs i ho vaig deixar sota pes.
Després vaig acabar de cobrir les cantonades (de tots els laterals).

A continuació vaig fer els forats per posar-hi les cintes de colors, que volia posar per poder tancar l’estoix, i també el d’on havia d’anar el botó (en un dels laterals).
Vaig col·locar cada element, vaig donar els cops de martell pertinents, etc., I ho vaig encolar amb cola mitja. Un cop sec vaig cobrir la part interna dels laterals amb tela d’enquadernació blanca, per reforçar. I més tard hi vaig posar una capa de paper Batik; un lateral cobert amb taronja i l’altre amb blau.

La part interna de les tapes la vaig cobrir amb paper japonès del blanc.
Ara ja només em faltava posar-hi la safata, que vaig encolar amb cola mitja i vaig deixar sota pes, junt amb les tapes tota una nit.