VET AQUÍ S'HA FÓS
PROJECTE FINAL ACABAT
MEMÒRIA I PROCÉS
“-Quant
me’n demanaríeu, d’aquest llibre?
El
botiguer, des del fons de la botiga,
em
va mirar pel damunt d’unes ulleres
que
li ballaven al capdavall del nas.
I
en lloc de dir-me”tant”, em va demanar:
-Que
hi veieu molta lletra, potser?
La
pregunta em va agafar de sorpresa
i
vaig contestar d’esma:
-Home…La
lletra que hi sol haver en un llibre…”
La guia fantàstica. Joles Sennell
La inspiració per fer el meu projecte final
d’enquadernació va ser La guia fantàstica de
Joles Sennell, una obra juvenil que havia llegit de petita a l’escola i que
m’havia enamorat. Una obra que narra les aventures d’un llibre en blanc, bé no
exactament sense text sinó que a les seves pàgines hi apareix el text que
imagina la gent. Així que si teniu imaginació, el vostre text, les vostres
històries més o menys fantàstiques apareixerien a les seves pàgines!
Així va ser com vaig trobar el concepte del meu projecte:
un llibre en blanc que només té algunes frases de connexió del que sería la
història d’un personatge d’un conte.
Un llibre amb tapes de pergamí amb una decoració
abstracte que parteix de la imaginació i la sinuositat per evocar el que podem
trobar a dins.
Unes guardes desiguals, que juguen amb el color, amb la
transparència del paper, que es contraposen en les formes i la tonalitat (una
més orgànica, càlida i l’altra més geomètrica i freda), tot deixant pas a les
fulles de respecte que parteixen d’unes tonalitats semblants, jugant amb la
sobreposició, l’asimetria i també la translucidesa.
A l’interior hi ha set frases o paraules, realitzades
tipogràficament, disposades separadament, que apareixen i desapareixen a través
de la diafanitat del paper i de l’acció de passar pàgina del lector.
I l’estoix que cobreix el llibre és una expansió de les
guardes del llibre, amb un tancador amb forma de ploma, que evoca l’Alicorn
(l’escriptor del llibre protagonista de La guia fantàstica), i unes cintes de
color que són com una explosió d’imaginació. També conté el títol del llibre
que apareix, com per art de màgia, quan les tapes de l’estoix són travessades
per la llum. Vet aquí s’ha fós, la
conjunció de dues frases, d’inici i final de conte.
Espero que hi trobeu el vostre conte o la vostra història
fantàstica! Que camineu entre lletres i paraules…
EL LLIBRE
Proves
amb el pergamí
Per començar vaig estar fent proves amb el
pergamí: amb relleus, gofrats, pintant i dibuixant tant damunt del pergamí com
per sota (damunt del suport).
Collage
amb el paper japonès
Després
vaig fer proves amb el paper japonès: arrugant, fent collage, pintant-hi al
damunt amb aquarel·la i acrílic, estampant amb reserves de paper, etc.
També vaig fer proves amb paper de seda i
paper kraft.
A continuació vaig fer-me una premaqueta amb
les frases que hi hauria dins del llibre. Per saber on havia de col·locar cada
frase. El lliber tindria 12 quadernets de 4 fulles o plecs.
Tipografia
La part de
tipografia la vaig fer al taller de gravat, utilitzant les tipos de la Bodoni
Fina de cos 20 per les frases i la de cos 16 per fer la justificació. Vaig fer
servir una tinta negra litogràfica i vaig estampar amb la premsa de proves,
sobre fulles de paper Sumi-e Hahnemühle.
Primer
muntava les tipos amb el componedor i amb l'interlineat que em convenia. Només
havia de fer una frase, així que només em servia per poder aguantar bé les
tipos.
Després ho
posava a la premsa de proves, tot posant-ho ben centrat, ho ajustava tot bé ben
apretat d'un costat i de l'altre, per fer prou pressió tan verticalment com
horitzontalment, perquè les tipos no es moguéssin. I mirava que el text
estigués ben col·locat, i que cada tipo o lletra estigués al mateix nivell (que
no sobresurtis una més que l'altra).
Entintava la frase amb l'ajuda d'un rodet, i
feia la primera prova tot fent passar el rodet de la premsa de proves per
damunt del paper situat damunt de les tipos entintades. I quan ja veia que
sortia prou bé, fent proves amb trossos del paper que havia d'utilitzar,
llavors ja agafava la fulla definitiva. Sempre vigilant de col·locar-la al lloc
que tocava, ja que cada frase tenia una situació diferent. Es tractava de set
frases distribuïdes pels dotze quadernets, més o menys en posicions diferents
(més amunt més avall, darrera la pàgina, davant, al primer plec, a l’últim,
etc).
Les
fulles de respecte
Per fer
les fulles de respecte vaig escollir papers vegetals de diferents colors:
diferents blaus, un vermell, un verd, un taronja...I vaig fer com un quadernet
amb aquestes fulles, que vaig retallar amb diferents amplades, i seguint una
asimetria entre un grup i l’altre.
Després
els vaig encolar amb la percalina al primer i l’últim quadernet.
Com el paper vegetal s’arrugava molt amb la
humitat, vaig haver de deixar immediatament cada grup, de fulles de respecte,
sota pes fins l’endemà.
Cosir
Vaig acabar de preparar el cos de cada llibre, afegint-hi
la falsa guarda. I vaig cosir els dos llibres, i un tercer que vaig muntar amb
les pàgines sobrants de l’estampació tipogràfica, que volia utilitzar més tard
per fer proves de la capçada.
Les tapes
havien de ser com en el cas de l’enquadernació de tapa muntada però amb un
cartró més del nº6.
Risclar
Vaig
risclar els nervis.
Encolar
el llom
Vaig
encolar el llom dels tres llibres, tres vegades amb cola mitja cada deu minuts.
I els vaig deixar sota pes una nit.
Arrodonir
L’endemà
vaig arrodonir el llom de cada llibre. Després de tallar amb la guillotina el
tall.
Fer el
queix
Després
vaig tallar amb la guillotina el cap i el peu, i vaig fer el queix.
Preparar
les tapes
Vaig retallar les tapes a la mida i les vaig
rebaixar.
Capçada
Per fer la capçada vaig començar fent proves amb un altre
llibre i també amb el tercer que tenia cosit amb els sobrants. Vaig escollir
finalment fer una capçada d’una sola ànima, ja que el llibre tampoc era molt
gros i la cella no era molt ample. Vaig agafar un fil de seda d’un to blanc
trencat tirant a beig (semblant al to del pergamí) i el vaig combinar amb
puntades asimètriques de diferents tons. Volia fer com un lleuger esquitxat de
colors sobre un to predominant. I cada capçada, tan la del peu com la del cap,
són diferents i no tenen els mateixos tons.
Enganxar
les tapes
Un cop
acabades les capçades, ben fixades i retallades, vaig col·locar les tapes a
cada llibre, vaig encolar els nervis amb l’engrut, tot procurant fer un bon
ventall amb el mínim de gruix possible del cànem. I ho vaig deixar a la premsa
una nit.
Vaig retirar el paper de diari de damunt els
nervis, i vaig netejar les restes de paper amb l’ajuda del paper de vidre.
Fer
les gràcies
Vaig
afegir-li un cartró del nº6 sota les tapes (de la mida del cos). I vaig fer-li
les gràcies amb el cúter.
Fer el
llom
Vaig
cobrir el llom amb la percalina i les tres capes de paper kraft.
Vaig
agafar la mida del llom i vaig retallar un primer cartró de la mida del llom
amb el del 6. El vaig arrodonir i vaig agafar la segona mesura del llom fins a
l’inici de les tapes, i vaig retallar un segon llom amb el cartró del 6 també.
Els vaig encolar, els vaig donar un cop de premsa i després vaig començar a
arrodonir el llom amb l’ajuda d’un pal d’escombra i la plegadora.
Un cop ben arrodonit, vaig doblegar els
laterals del llom cap endins amb l’ajuda de la plegadora i el canto d’una
taula, i vaig encolar-lo amb cola espesa (tot deixant un marge sense encolar) i
el vaig col·locar al llibre. El vaig mig embolicar amb el paper de diari,
tensant bé i el vaig deixar sota pes fins l’endemà.
Cobrir de blanc
Un cop muntat el llibre, com l’havia de treballar amb el
pergamí, el vaig cobrir de blanc. Amb un paper setinat.
Col·locant els cartrons per fer palanca
A continuació vaig posar dos cartrons del 6 per fer
palanca al llom, ja que el pergamí tiva molt i es necessita reforçar aquesta
part per donar espai al llom.
Decorar amb llapis de colors
Un cop sec el cobriment, em vaig disposar a decorar el
llibre. A fer tot el disseny abstracte que tenia pensat. Ho vaig fer amb llapis
de colors. I li vaig enganxar els dos fils de cotó blanc, un a la portada i
l’altre a la contra.
Preparar cartrons amb paper blanc
per cobrir després de posar el pergamí
Tot seguit vaig preparar els cartrons del 18 per a l’hora
d’embolcallar el llibre amb la vena, poder tensar i apretar bé les tapes perquè
el llibre agafés la bona forma (un cop cobert amb el pergamí).
Vaig cobrir un parell de cartrons del 18 més grans que el
llibre amb paper blanc, vaig agafar la mida del llom fins al final de les tapes
(amplada), i vaig fer un tall amb el cúter per tal de poder doblegar el que
queda del cartró tot fent una espècie de “L”, que cobriria la resta de les
tapes a l’hora d’envenar-lo.
Cobrir amb pergamí
Vaig tallar el pergamí a la mida que necessitava, li vaig
posar engrut per la part interna i el vaig doblegar sobre si mateix, mirant que
les parts engrutades es toquéssin. Tot això treballant sempre damunt dun paper
blanc. Llavors vaig començar a humitejar el pergamí amb l’ajuda d’una esponja.
Durant un quart d’hora o més, fins que el pergamí va agafar una consistència
tova i maleable.
Quan ja estava prou humit i tou, vaig desplegar el
pergamí, vaig retirar l’excés d’engrut i vaig escampar bé la resta. I ja el
vaig posar damunt del llibre, que estava damunt de la taula aguantat sobre les
tapes i amb el llom mirant cap amunt.
Primer vaig col·locar-lo sobre el llom, sense
desplegar-lo del tot. Vaig tivar fort el pergamí amb el palmell de la mà cap
avall, cap a les tapes, i quan ja estava prou tivat, i enganxat al llom, vaig
acabar de posar la resta, tot cobrint les tapes. Vaig posar el llibre entre
paper blanc i sota premsa uns vint minuts.
Passat aquests minuts el vaig treure de la premsa i vaig
acabar de cobrir els laterals, primer els llargs, tot introduïnt-hi el pergamí
i el retall de paper blanc, que havíem posat, sempre apretant bé i procurant
que no quedéssin gruixs ni arrugues. Després vaig fer els curts i finalment les
cantonades, com quan treballem amb la pell, amb l’ajuda de la plegadora i
retallant els sobrants amb les tisores.
Un cop acabat, li vaig fer les gràcies amb l’ajuda d’un
cordill blanc i la plegadora, li vaig deixar el cordill lligat, li vaig posar
els cartrons amb forma de “L”, des del llom cap enfora, i ho vaig cobrir amb la
vena, tensant al màxim i mirant de no deixar marques possibles. El vaig posar
entre fustes i el vaig deixar sota premsa una nit.
Posar alces
L’endemà ja li vaig posar les alces.
Primer vaig treure les restes de cartró enganxades al
pergamí. Vaig marcar la zona on anirien les alces amb l’escaire i el regle,
retallant amb compte amb el cúter vaig treure el material sobrant i vaig
col·locar una primera alça amb engrut i paper kraft.
Després li vaig afegir un parell d’alces més amb paper
blanc, per acabar d’anivellar i obtenir una superfície el més blanca possible.
Preparar guardes arrugades
Acte seguit vaig estar preparant les guardes. Primer les
vaig laminar, però només una part, ja que volia que l’altra quedés només amb el
paper japonès, sense el blanc del paper Torreón. I vaig utilitzar l’ UKIYO2.
Una la vaig arrugar abans de laminar-la, més per la part
que havia d’anar laminada. L’endemà vaig pintar l’arrugada amb tons ataronjats
i groguencs, resaltant les arrugues, i l’altra la vaig estampar amb tons blaus
i verdosos, utilitzant un tros de paper per fer reserves, tot creant taques que
se sobreposaven les unes damunt de les altres.
Col·locar les guardes
Un cop seques, finalment vaig col·locar-les, després de
retallar a la mida la part que havia d’estar a la tapa. Ho vaig enganxar, ho
vaig deixar sota pes una estona i després vaig acabar d’enganxar la resta de
guarda, però només el petit marge, que havia de quedar enganxat a la percalina
i uns milímetres de la primera fulla de respecte. Havia d’anar amb compte de no
encolar massa el paper vegetal, per no crear possibles arrugues.
Llavors vaig posar-hi uns acetats al mig de les guardes,
li vaig donar un cop de premsa i ho vaig deixar sota pes una nit.
L’endemà vaig acabar de retallar les guardes a la mida
del cos. La dels ataronjats la vaig retallar un centímetre més, per la zona del
tall, per guardar una asimetria.
L'ESTOIX
Agafar les mides de l’estoix i retallar les peces
Un cop acabat el llibre vaig agafar les mides de
l’estoix, per poder tallar les tapes i els laterals.
Vaig retallar cada part, sense oblidar-me de retallar la
zona on havia d’entrar la segona tapa, als laterals curts.
Retallar les lletres amb la Silouette
Com havia de retallar unes lletres ben netes, ho vaig fer
amb la màquina Silouette de classe. Vaig utilitzar un cartró de caixes de
cereals.
Un cop a casa, vaig acabar de retallar algunes lletres
que no s’havien acabat de retallar bé.
Fer les finestres de cada tapa
Vaig fer la finestra de cada tapa i vaig encolar-hi el
cartró amb les lletres retallades. Ho vaig deixar sota pes. L’endemà vaig
cobrir-ho amb paper blanc, per la zona del cartró de les lletres i ho vaig
deixar un altre cop sota pes.
El dia següent vaig acabar d’enganxar les parts de les
lletres que em faltaven, aprofitant el paper blanc que em feia de suport
Muntar la safata i cobrirla
Mentre s’assecaba una cosa o altra, vaig muntar la
safata. Pimer enganxant-hi els cartrons dels laterals, després cobrint els
laterals i la base amb paper blanc i seguidament (un cop sec) amb el paper
japonès blanquinós (MATSURI2).
Ho vaig deixar sota pes i l’endemà vaig fer-hi el tall
per posar-hi la cinta blanca.
En el cas del cobriment de la safata, vaig desestimar una
idea que vaig tenir de preparar un paper japonès amb un estampat fet a partir
de fils de colors enganxats. El vaig preparar, però no em va quedar com jo
volia, així que me’l vaig guardar per una altra ocasió.
Preparar el cobriment exterior
Vaig preparar el cobriment de fora, arrugant una part i
laminant tot el paper japonès UKIYO2 amb paper torreón.
L’endemà el vaig pintar amb la mateixa tècnica de les
guardes, partint del centre del suport i mesclant una mica els dos estils.
Fer el botó en forma de ploma
Com a tancall de l’estoix volia posar un botó en forma de
ploma, per evocar l’Alicorn (l’autor del llibre màgic). El vaig fer amb dues
capes de cartró del sis, retallant-hi les formes en un i ho vaig cobrir amb
dues capes de paper japonès del blanc. I per poder-lo “cosir”, a l’estoix, li
vaig fer dos forats per on hi vaig passar una tira de pergamí.
Cobrir
A l’hora de cobrir l’estoix, primer vaig agafar bé les
mides i vaig fer una prova amb els materials, per veure quan havia de deixar de
canal per poder doblegar cada tapa, etc. Em vaig marcar on anava cada element,
vaig encolar primer les tapes i els laterals llargs i ho vaig deixar sota pes.
Després vaig acabar de cobrir les cantonades (de tots els
laterals).
A continuació vaig fer els forats per posar-hi les cintes
de colors, que volia posar per poder tancar l’estoix, i també el d’on havia
d’anar el botó (en un dels laterals).
Vaig col·locar cada element, vaig donar els cops de
martell pertinents, etc., I ho vaig encolar amb cola mitja. Un cop sec vaig
cobrir la part interna dels laterals amb tela d’enquadernació blanca, per
reforçar. I més tard hi vaig posar una capa de paper Batik; un lateral cobert
amb taronja i l’altre amb blau.
La part interna de les tapes la vaig cobrir amb paper
japonès del blanc.
Ara ja només em faltava posar-hi la safata, que vaig
encolar amb cola mitja i vaig deixar sota pes, junt amb les tapes tota una nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada