Reliure PASSÉ-CARTON

Com alguns ja sabeu, aquest estiu he estat dos mesos ( juny-agost) a Bèlgica, fent les pràctiques d'empresa al taller de la Véronique Van Mol. I a part d'ajudar a fer alguns estoixs, i de treballar en la restauració d'un llibre que em va donar, he estat treballant sobretot en una pila de llibres d'una senyora que ja no hi podia treballar, degut a problemes de salut. Alguns s'havien de fer en Bradel i la majoria amb enquadernació Passé-carton (enq. francesa o clàssica). Així que em vaig disposar a aprendre aquesta enquadernació tant laboriosa...

D'entrada vaig estar, sobretot la primera setmana: fent queixos. Els llibres ja estaven cosits, i em va tocar arrodonir i fer queixos, tot rectificant els que no estaven bé, i procurant aconseguir el millor resultat, tot i que a vegades el paper molt tou i/o el cosit no eren molt adequats i donaven els seus problemes...

He d'afegir que he après a fer el queix d'una altra manera amb la Véronique, i que a base de fer-ne se n'aprèn molt. És com tot!

A continuació es mira que les tapes estiguin bé. Es busca un cantó "droit", o sigui amb angle recte i es marca. Les tapes en aquesta fase són molt més grans que el cos del llibre, però han de ser de la mateixa mida les dues.

A les fotos hi podeu veure com es pren la mesura sobre les tapes per poder posar-hi la tira de paper d'"onglet", que protegirà el cartró de la cola, perquè quan fem l'"endossure" i encolem el llom, llavors el cartró té el perill de "gonfler", d'inflar-se amb la cola.

Després col·loquem les tapes a lloc amb el llibre, per poder mesurar la mida on hem de fer els forats per "les ficelles" (cànem). I hem de mirar que estiguin ben rectes: "tout droit"! (Observeu el "talon").

"Ensuite" fem els "moustache" (bigotis) amb les puntes del cànem i un cop seques les passem pels forats. Mirem si estan ben passats, i abans de fixar-los una mica amb el martell (cops a fora i a dins de les tapes, als forats i només amb la punta del martell arrodonida) també hem de veure que les tapes tenen una certa separació vers al llom (les tapes s'han de poder obrir bé, penseu que després hi haurà la pell que tivarà, etc).

Finalment, quan veiem que estan ben tivades "les ficelles", ho tallem bastant, tot deixant-ne 1 cm o més, i encolem els filaments en forma de ventall, i el màxim de pla possible.

NOTA: en aquest cas el fil de cànem que havien fet servir per cosir ja estava esfilagarsat, de manera que quedava més amagat al llom.

Aquí ja vem col·locar tots els llibres a la premsa, mirant d'escollir els llibres de la mateixa mida, i col·locant-los centrats a la premsa i entre ells també. I posant varies fustes entre ells per poder tenir prou espai a l'hora de treballar amb la cola de midó.

L'"endossure" consisteix en encolar el llom amb cola de midó (una bona capa), i després amb una eina de fusta, amb una mitja lluna a banda i banda, s'acaba de donar forma al llom tot pressionant. El queix ha de quedar bé i no ha de sobrepassar els catrons. Per treure l'excés de cola, em vaig servir d'un grapat de tires de paper. I per verificar que el llom està recte i bé, ho podem fer amb un mirallet i un regle.

La percalina es posa l'endemà, mentre els llibres estan a la premsa encara, amb la cola de midó. La percalina la posem molt més gran que el llom, i marquem bé el contorn del llom amb la plegadora perquè s'enganxi bé.

L'endemà amb el "kobito" (bisturí amb una punta que no talla per un costat) es marca el contorn del llom i es talla la "mousseline" (percalina).

Un cop fet això, ja podem començar "le poncage". Que consisteix en "poncer" (rebaixar) "la tranche de tête et de queue"(el tall del cap i del peu). 

Abans de col·locar el llibre al burro, hem de desplaçar cada tapa uns mm per sota del tall, i al mateix temps l'hem de posar entre fustes, procurant que els cartrons les sobrepassin uns 2mm, més o menys...i tot això procurant que tot estigui ben "droit" (recte i al seu lloc), perquè sinó ens pot quedar el llibre mal rebaixat, tort, etc. Per mirar que tot estigui al seu lloc ho podem fer amb el "talon".

També és important la manera com passem el paper de vidre a l'hora de rebaixar, ja que ho hem de fer sempre ben paral·lel als cartrons (tapes), procurant que quedi el tall recte, sense bonys...I es rebaixa fins arribar a la falsa guarda.

A continuació, vindria la realització de les "tranchefiles" (capçades). Que en aquest cas les vaig fer dobles, amb dos "batonets", i dos fils de seda de color diferent. Tot fent un dibuix asimètric. Aquí no us explicaré com es fa, ja que realment és una tècnica una mica difícil d'explicar. Va bé veure-ho i fer-ho varies vegades, per agafar-li el "puntillo".

La "fixation des ficelles" és el moment en que fixem el cànem a les tapes. 

Primer es dóna un cop de martell a la part interna, després marquem el lloc on queda situada cada "ficelle", sempre mirant que el llibre estigui tot recte. Tot seguit retirem part del cartró que hem marcat, amb l'ajuda d'un cúter/bisturí, i llavors ja les podem encolar. També hi posem un tros de paper japonès, un tros de paper estripat (perquè no deixi marques) i col·loquem el llibre entre planxes de metall i fustes, i el deixem sota pes.

L'endemà ja podem fixar la "tranchefile". Primer li donem una capa de "colle forte" (cola de conill), i hi enganxem un tros de cordill de cànem junt amb un tros de paper d'"onglet", i amb l'ajuda d'una tira de plàstic (acetat...) acabem de pressionar amb la plegadora perquè quedi ben fixada. També hem de mirar que la forma de la capçada estigui bé, que no sobrepassi els cartrons ni tampoc el llom. Llavors amb la plegadora esquincem el paper d'onglet sobrant, deixant la capçada neta.

Abans de continuar, fem la "chemise" (camisa), per protegir el cos del llibre, i després ja podem fer el "garnissage du dos" que consisteix en cobrir el llom amb un paper facil de "poncer", en aquest cas "papier goudron".

Tallem tires de paper de la mida de l'amplada del llom i més llargues que aquest. Primer donem una capa de "colle forte", posem la tira de paper i a sobre li donem una capa de cola "a la tilosa" per poder passar la plegadora per damunt i que llisqui bé, tot donant la forma al llom, i treient l'excés de cola, sobretot de la de conill. Normalment es posen dues capes de paper, però és possible que després de rebaixar el llom necessitem posar-n'hi més per repetir el procés (de rebaixar) i no carregar-nos el llom. Un cop encolades les capes de paper, posem el llibre ben recte i el deixem sota pes.

L'endemà agafem "la presse à bras" (burro de taula) i comencem a "poncer"(a rebaixar) el llom, tot retirant el paper sobrant i procurant que el llom quedi recte, sense bonys, i si més no que el cap i el peu baixin, o sigui que no facin una forma còncava al llom. També hem de procurar no 

tallar les "ficelles" ni les capçades. 

Després rebaixem les tapes: tant per fora (seguim la divisió en 3 que farem després a la pell) rebaixant  del mig cap enfora tot arribant a la meitat del gruix del cartró, com per dins (contorn).

El "blanchiment des cartons" es fa per obtenir un acabat de les tapes el més llis possible. 

I donat que havia de cobrir-los amb "box", que és un tipus de pell molt llisa, en la que qualsevol mínim relleu sobresurt en l'acabat final, vem decidir fer-ho. Es cobreix tant la la part interna com l'externa de les tapes. En aquest cas vem utilitzar un paper "barrière" i cola de conill. Primer fem la part de dins i hi posem una planxa de zinc o de plàstic entre les tapes i el cos del llibre per protegir, i també una fulla de paper "holitex". Li donem un cop de premsa. Fem la part de fora i ho deixem entre papers secants i sota pes.

Un cop sec, retirem el paper sobrant amb l'ajuda del paper de vidre, i fem les "encoches" (gràcies).

Per fer el "faux dos" (fals llom), retallem una tira de paper més llarga que el llom i d'ample com el llom, o una mica menys, per assegurar-nos. Se li treu una capa fina als contorns, amb el bisturí. Es mulla, i s'enrotlla amb l'ajuda d'un cilindre amb una tela, per tal de donar-li ja la forma.  Encolem el llom, amb cola de conill, del primer nervi a l'últim, hi posem el paper, i enrotllem el llibre amb una vena o una tira de tela (que no marqui) que ens tensarà tot el llibre, fent-nos de premsa. I esperem que s'assequi.

Un cop sec, deslliguem el llibre i retallem amb compte el paper sobrant, sense tallar ni els nervis ni les capçades.

La "parure" (xiflar). En aquest cas, la pell ja va ser preparada fins un cert nivell pel "pareur", però s'havia d'acabar de xiflar, en certs llocs (contorn), de l'interior cap enfora, i les cantonades i la part de la còfia...

Cobrir amb la pell. 

Encolem tota la pell amb la cola de midó, i ens marquem la direcció del cap i del peu. Col·loquem el llibre damunt de la pell encolada, i amb l'ajuda de les mans la fem arribar a les tapes.  Un cop ben col·locada dobleguem els laterals del tall, i ho deixem reposar perquè s'enganxi bé la pell (amb el box hem de deixar una mitja hora). El posem entre paper secant i fustes i amb planxes de zinc/plàstic fi a l'interior i sota pes.

A continuació dobleguem els laterals del peu i del cap, tot fent la còfia i marcant les gràcies. Fem les cantonades i el deixem reposar fins l'endemà. 

Com la pell està seca, per poder obrir el llibre, no el podem obrir de cop. S'ha de mullar la pell per donar-li flexibilitat i que no est trenqui.Mullarem la zona del "mors" (queix) amb un pinzell, 

i també per l'interior, sense obrir del tot. 

Després a poc a poc l'anirem obrint, fins arribar a obrir-lo del tot, llavors donem un cop de martell als nervis, per la part de dins, i girem el llibre tot deixant la tapa que hem fet plana sobre la taula. Fem el mateix amb l'altre tapa i un cop acabat podem agafar les dues tapes amb una pinça, tivant-les cap enfora. I ho deixem assecar.

Nota: amb el box s'ha d'anar amb compte de no mullar-lo massa, ja que pot quedar-se tacat. 

Un cop sec, retirem la falsa guarda, que en aquest cas està cosida i per tant s'ha de retirar el fil. Fem les alces, deixant uns 6mm de contorn de pell, i donem un cop de premsa.

I aquí és on em vaig quedar, ja que se'm van acabar els dies d'estada. 

Faltaria posar les guardes, i potser fer una "charnière" (bisagra) amb pell, etc. Suposo que a dia d'avui, la Véronique ja haurà acabat la resta. 

En fi, espero que l'enquadernació "Passé-carton" us hagi semblat interessant, i si més no que us hagueu pogut fer una idea de per on va la cosa. 

Bon reliure!!!